Els gronxadors del roure: Eines i reflexions per acompanyar el dol dels infants partint d'una experiència real

En Pau és el meu fill gran. Feia pocs dies que havia fet 12 anys quan el seu pare va morir de càncer. En aquell moment cursava 6.è de primària. El diagnòstic va arribar quan en Pau tenia 8 anys.

Tot el procés d’acompanyament al dol del meu fill sentim que és important que pugui quedar recollit per si pot contribuir perquè infants i adolescents es puguin sentir acompanyats en aquests processos. I dic sentim perquè evidentment en Pau hi està d’acord i tot l’entorn més proper al Pau també. En Pau només m’ha posat una condició: que no surti el seu nom. Per tant, el nom que surt en aquesta història és fictici; la història és ben real.

El propòsit de crear aquest relat és poder oferir un llibre en el qual, a través d’un cas concret, les persones que el llegeixin puguin anar plantejant-se algunes qüestions relacionades amb el dol, la mort, la malaltia, la vida, i l’acompanyament a infants i adolescents durant aquests processos.

Per tant, dins d’aquest relat s’intercalen preguntes que pretenen obrir consciència i mirada envers aquests temes.
Tots, absolutament tots, morirem algun dia. I tots, absolutament tots, perdrem éssers estimats al llarg de la nostra vida. Però pocs ens mirem de cara aquests temes fins que no ens toquen ben de prop.